Nou llibre d’art. Obres de Quicu Samsó

Acaba d’entrar a imprenta el llibre Més enllà dels ulls, un recull de dibuixos, pintures i escultures de Quicu Samsó. Tal com diu G. A. Jacovkis al pròleg del llibre: “Quicu Samsó crea amb un parell de baquetes, amb un pinzell o amb un cisell. Amb qualsevol d’aquests elements és capaç de destrossar els límits, transcendir. Així aconsegueix que les seves pintures i escultures escapin dels llenços i de les pedres i es converteixin en sensacions, en emocions i llavors tornin a l’origen, al que les va fer néixer que no van ser sinó emocions i sensacions. En cadascuna de les seves obres està tot ell.”
Quicu Samsó és també un excel·lent baterista, una referència al jazz barceloní de les darreres dècades. Ha format part de grups com Koniec, Moisés Moisés, Obmuz i Macromassa. També ha col·laborat amb músics como John Zorn, Agustí Fernández, Hiroshi Kobayashi i Pascal Comelade.

Acaba d’aparèixer: “músics”, de Toni Ricart

Ens complau comunicar-vos la publicació del llibre músics, fotografies de Toni Ricart, amb una impecable impressió de Nova Era publications.

músics és una col·lecció de 66 retrats de músics amb els seus instruments. L’autor explica l’origen del projecte quan, en una sessió de retrat, va observar la diferència d’actitud d’un músic si posava amb o sense el seu instrument:

“L’instrument actua com un apèndix del cos del músic. Si el té a les mans, es deslliga de l’”agressió” que suposa ser observat, escodrinyat, des de l’altre costat del visor”

El fotògraf brasiler Marcio Scavone escriu al pròleg:

“El Toni té un estil visual gràfic: dialoga amb els negres, els blancs i els grisos, i ho fa amb l’autoritat que la seva trajectòria professional li atorga. Però això ja ho sabia. Ara observo el retratista, el caçador de poses, l’observador obsessiu de mans i ulls; pistes per revelar ànimes.

Aquests retrats són moments dels músics, no moments de la seva música. Al Toni li interessa més evocar l’instant interior dels seus retratats que acabarà transformant-se en expressió artística. La relació amb els seus músics és una relació amb el silenci i amb el potencial adormit de l’instrument, o potser només amb un fragment, adequadament enquadrat. És com si el tot depengués tant d’un temps estès que el fotògraf ha decidit encendre la nostra imaginació amb les possibilitats de la música i no del moment musical.”

El proper 16 de maig es farà la presentació a Barcelona. Us mantindrem informats.

“Peintures et dessins”, l’expressionisme de René Gélinas.

Acabem d’editar un llibre de 64 pàgines que recull l’obra pictòrica de l’artista de Quebec René Gélinas.

“René Gélinas ha begut la llum de Matisse, els somnis de Chagall i les entranyes de Charlotte Salomon, i n’ha sortit embriagat. El resultat d’aquesta borratxera és una barreja de sentiments contradictoris, de mirades incisives i frívoles, fosques i divertides, sorolloses i silencioses. És en aquest batibull on radica la força del seu art. La mateixa força que ens converteix en voyeurs còmplices de les seves escenes de personatges hieràtics, de col·leccions absurdes d’objectes, del fred intens dels carrerons del Plateau, a Mont-real.
El René pintor, poeta, cantant, ens enlluerna amablement i nosaltres ens deixem emportar cap a un món ocult, amb el desig d’anar-lo descobrint a poc a poc.”

Nou títol a la col·lecció d’Art: “Axiomagrafies 2”, de Pla-Narbona i Joan Costa

Ha estat un privilegi poder editar aquest llibre de Pla-Narbona i Joan Costa. Hem passat moltes hores davant de l’ordinador amb el mestre Pla-Narbona, discutint i polint detalls de la maquetació i disseny del llibre. Un plaer poder treballar amb un referent del disseny gràfic dels anys 60 i 70, que també és un excel·lent pintor, gravador i escultor, i per sobre de tot una gran persona.

Josep Pla-Narbona (Barcelona,1928) pioner del disseny gràfic al nostre país i un dels noms de referència internacional; dibuixant, gravador, pintor i escultor. Soci fundador i primer president  de Grafistes FAD (actual ADG FAD). Va promoure la creació dels premis LAUS als quals ell va dotar d’aquest nom. Premio Nacional de Diseño 2004, Premi Il·lustra d’Or 2011, Premi LAUS d’Honor ADG-FAD (2000 i 2011), Medalla d’Or del Cercle Artístic de Sant Lluc 2012.

Joan Costa (Badalona, 1926) és autodidacta, comunicòleg, sociòleg, dissenyador i metodòleg. Des del 1994 col·labora amb la Facultat de Comunicació de la UAB. Autor de 47 llibres publicats a Argentina, Brasil, Espanya, França, Mèxic, Portugal i Regne Unit. Premis a la Investigació sobre Comunicació de Masses, Generalitat de Catalunya, 1988. Doctor Honoris causa per la Universitat Jaume I, Castelló; Universidad Siglo 21, Argentina i Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas, Lima.

Edició en català, amb traduccions al castellà i anglès.

 

Axiomagrafies2

“A walk in a dream”, fotografies de Toni Ricart

Nou llibre de fotografies de Toni Ricart, on explora la bellesa dels petits detalls del jardí.
“Aquest és un passeig impulsat per la recerca de la bellesa oculta,
tractant de descobrir formes sorprenents en racons amagats del jardí.
El joc entre l’enfocament i la profunditat de camp, converteix els fons
en inesperats models geomètrics que semblen ballar en atmosferes oníriques.
El passeig pel jardí es converteix en un passeig per un somni.”
L’aparició del llibre ha coincidit amb una exposició d’una selecció de les fotografies del llibre, en un entorn privilegiat: el Monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà.

“Jvpiter en el exilio”. Poesies d’Andrea Mazar-Barnett

L’autora argentina ens torna a regalar un recull de poemes que desborden cruesa, bellesa i sensibilitat.
Osias Stutman ho comenta:

“El libro de Andrea Mazar-Barnett llamado “JUPITER EN EL EXILIO” (o puede ser “Jvpiter”) contiene 40 poemas de variada longitud numerados del 1 al 40 donde el número es el título de cada poema y será el 2º libro de esta autora argentina que vive en Cataluña. Soy contratapero ocasional y reconozco que la contratapa puede ser la contraseña para adentrarse en el texto de un libro. Cuando Borges descubre el “Canto a mí mismo” de Walt Whitman y lo traduce al castellano, crea sin saberlo un estilo poético nuevo que basa sus temas en el relato minucioso y a veces alegórico de las experiencias personales de los futuros poetas. Se valida así la confesión poética del autor con su lector y aparecen esas obras tan variadas de desasosiego o de paz basadas en la manipulación de las experiencias de los autores. En el poema “Once” la autora dice “Estaré en todas las ausencias / Que mi destino disponga”. Este poemario que recomiendo leer de un tirón del principio al fin contiene una combinación de elementos que hacen que el conjunto del texto cobre vida en su unidad. Contiene lo encontrado y perdido, lo inventado y lo real, lo olvidado y lo recordado, y contiene el ramo de comparaciones combinatorias y múltiples que forman esa unidad llamada “la cultura personal” y que es esa llave maestra con la que abrimos todas las puertas de esa casa universal que nos rodea. Se mueve con soltura entre la gran generalización que todos ven y los detalles personales más pequeños que nadie ve. En esa oscilación de percepciones se balancea este mundo poético que Mazar-Barnett nos ofrece como ofrenda intelectual. Es una ofrenda literaria al estilo de las ofrendas musicales de siglos pasados que es casi una confesión y que los lectores como yo agradecemos. La diversidad de tonos que nos ofrece el texto es un antídoto contra la poesía ligera y sin sabor que tanto se escribe y se premia.”
© Osias Stutman

(Edició en castellà)